La Nit Encesa.

Des del primer intent d'atrapar el foc amb paraula -eina sempre complexa- fins al seu darrer significat; des del despreniment de calor i llum preduït per la acombustió d'un cos fins a la vella i inquieta teoria geològica d'un foc central; des de la filosofia més freda i atrevida fins al litúrgic foc nou que la tradició encén amb pedra foguera, la llum triangular de la paraula convoca amb insistència perillosa fondàries. Ningú, doncs, com el foc, per transitar la paraula.
La nit encesa vol destil·lar una mirada que no s'exhaureixi en la retòrica i en l'acumulació. Una mirada que obliadament lluny de l'ascesi primordial no renunciï a vorejar el buit. Que exerceixi novament el nu com a forma estètica, que deixi fora tot intent d'incorporar el present com a anècdota, com a element recent... No és el minut sociològic, el que importa, sinó el viatge d'aquestes omnipresents instàncies dins el persistent i individual desert.
El text ha estat sotmès a un contundent treball de buidat. Han desaparegut els signes, les pautes que assenyalaven on detenir-se, què subratllat o com llegir. Això, però, no per deixar els mots en mans de l'atzar -sempre present i auditaria-, sinó per tal d'incorporar l'entrebanc com a element lingüístic essencial. Una autopista sense cartells de lectura única extrema el desert que s'hi amaga. No disposar de signes que ens aturin o ens empentin obliga a retornar sobre el ja vist, a retornar sobre el paisatge ja transitat, redescobrir el que sempre ha estat allà però no s'ha deixat veure. A reveure el que no hem volgut veure.



Autor: Jordi Xandri

Editorial EMPÚRIES 1995


Aconsegueix un exemplar