III Premi Joan Barcelo.

Pero de cop descobries aquells fulls que et feien saltar de la poltrona -amb el corresponent terratremol de tortell dins la panxa-i exclamar: "Allelujah, benaurats els que vénen en nom de la sacro-santa Inspiració!!!!".Aquests fulls, admirat lector, són els que ara tens a les mans: Tracta'ls blanament, són tot un premi, perdó: un PREMI. Un PREMI que ens permet afirmar que l'Everest de les lletres pot ser conquerit aquesta tarda, arran de les set i vermut. Un PREMI diferent a tots els premis, que solen fer fortor de quadra, pel que tenen de cursa ferotgement equina i renillant, tu sais... Un PREMI, en el qual s'evidencia, a diferència del que ens volen fer creure els crítics literaris arrapats a la mamella de l'establishment, que la prosa, la narratva gaudeix de més bona salut que no pas la poesia, la lírica oh yeah. Que per què? doncs potser a causa precisament de la mamella, o millor: les infectes ungles endolables dels qui s'hi arrapen.
Doncs ja ho sabeu i no ho oblideu: aquest PREMI que teniu a les mans glateix d'amor envers el paio enllunat que li dóna nom, que haureu d'anar en compte de no flipar-vos-hi.
I un advertiment que és de franc: la mamella de l'establisment no té ni un milímetre quadrat lliure al qual poder-s'hi arrapar.
De res.






Autors: Jordi Xandri entre altres. Proleg: Joaquim Soler i Josep Vallès Rovira.

Edicions ROBRENYO 1985


Aconsegueix un exemplar